Qui sóc?
Hola! Em dic Enric i sóc natural de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Vaig arribar a Girona a finals dels anys 90 per estudiar a la UdG.
Sóc llicenciat en Ciències Ambientals per la UdG. Vaig fer un curs postgrau de Gestió de la Qualitat, Medi Ambient i PRL a la UOC. Tinc un màster Executive MBA per EAE Business School. I fa uns anys em vaig treure el títol de Sommelier de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona amb la UdG.
No vaig trigar pas gaire temps a adonar-me que aquestes terres atrauen i creen addicció. Ràpidament m’havia enamorat dels seus paisatges, de la seva gent i, evidentment, del bon menjar i el bon beure que aquí es practica. Sóc un de tants gironins d’adopció. Un vell nouvingut que encara avui, vint anys després, no deixa de sorprendre’s amb les vistes que ofereixen les Gavarres o la Vall del Llémena. O aquella boja meravella que és la plana empordanesa, o la Fageda d’en Jordà, o… tantes i tantes coses que les comarques gironines tenen per descobrir.
M’hi acompanyes?
La Botiga
El projecte d’El Celler d’en Xiqui és una aposta personal per donar una sortida a tots aquells agricultors, ramaders, productors de les nostres comarques que cada dia es deixen la pell per tirar endavant les seves explotacions d’una manera digna i respectuosa amb la terra que els envolta.
Girona és una zona privilegiada on es fan productes d’una qualitat altíssima. Tenim un sector primari innovador i emprenedor que està fent grans esforços per donar a conèixer les delícies que elaboren.
Productors artesans que posen l’ànima en cada ampolla de vi que treuen al mercat, o en cada pot de confitura, o en el que sigui que cadascú elabora. I moltes vegades han de buscar-se la vida lluny de les nostres fronteres perquè aquí, simplement ni sabíem que existien.
És per això que El Celler d’en Xiqui vol ser la botiga on els gironins i gironines puguin trobar el menjar de Girona. El de tota la vida. El que fan els nostres pagesos i ramaders. Al cap i a la fi, qui si no ells, són els que mantenen aquest territori i aquest paisatge esplendorós i ple de vida? Si nosaltres no beguem el nostre vi i no mengem els nostres formatges, qui ho farà?
I no només perquè siguin els nostres, que també, sinó perquè són boníssims, s’ho mereixen i paguen la pena.
Veniu i gaudiu!
